La tipografía Tema 2

LA TIPOGRAFIA 

• La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement.
• Família tipogràfica. És un grup de tipografies amb característiques similars. Els tipus o membres d'una família s'assemblen entre si però també tenen trets propis.

• Tipus: peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, porta gravada, en una de les seves bases, una lletra, una xifra o signe ortogràfic i que serveix per a reproduir-los mitjançant la seva estampació sobre una superfície. La impressió amb tipus és, avui dia, escassament utilitzada. 

• Font: la font és el joc complert de caràcters en qualsevol disseny, cos i estil. Aquests caràcters inclouen lletres de caixa altra i baixa, numèrics, versalites, fraccions, puntuacions, signes matemàtics, accents i d'altres símbols i grafismes.

• Caràcter: símbol gràfic usat per la notació del llenguatge. El caràcter d'una lletra és el dibuix del signe gràfic que la representa.

PARTS DE LES LLETRES 

Les diferents parts de les lletres s'han anomenat amb una sèrie de termes, moltes vegades utilitzats per a descriure formes geomètriques o parts del cos. Les lletres tenen braços, peus, orelles, terminacions i, també, cues, vèrtex, anells. Les característiques de cada una d'aquestes parts definiran la font del caràcter. 

Alçada: És l'alçada de la lletra de caixa baixa, excloent les parts ascendents i descendents.

Alçada de els majúscules: és l'alçada de les lletres de caixa altra d'una font.

Línia base: és la línia sobre la que s'apoia l'alçada.

Cos: Altura del paral.lelapíped metàl·lic que està muntat sobre el caràcter.

Rebava: espai que queda entre el caràcter i el canto del tipo metàl·lic. També s'anomena ombro. 

Asta: és el rang principal de la lletra que defineix la seva forma essencial.

Ascendent: Asta de la lletra de caixa baixa que sobresurt per sobre de l'alçada (b, k, d).

Descendent: Asta de les lletres de caixa baixa que queda per sota de la línia base (p, q, g, j)

Asta muntant: són les astes principals, verticals o obliqües d'una lletra (L, A, V)

Asta ondulada: també anomenada espina, és l'asta de forma corba (S)

Anell: és l'asta corba tancada que clou el blanc intern d'algunes lletres (b, p, o)

Barra: també anomenada asta transversal és el tret horitzontal d'algunes lletres (A, f, H, t)

Trau: part tancada de la lletra g que queda per sota de la línia base. Si és obert s'anomena cua.

Blanc intern: Espai en blanc contingut dins d'una anell o d'un trau.

Braç: terminació no inclosa dins del caràcter que es projecte horitzontalment o cap amunt (K, L)

Vèrtex: punt exterior d'encontre entre dos braços (A, M)

Cartela: traç curt de represa o conjunció entre l'asta i la terminació.

Cua: Asta obliqua que penja en algunes lletres (R, k) 

Cua corba: Asta corba que s'apoia a sobre de la línia de base o per sobre d'ella (Q)

Orella: petit traç terminat que s'afegeix a l'anell en algunes lletres (g, o, r)

Terminació, Serif o gracia: traç terminal d'una asta, braç o cua. És un tret de caràcter ornamental, totalment prescindible per a la seva definició.

Inclinació: és l'angle suggerit per la modulació d'espessors entre els trets d'una lletra. 

CONSTRUCCIÓ DE LLETRES 

Avui dia tenim molts mitjans i estratègies gràfiques per a dissenyar tipus de lletres. Podem utilitzar procediments cal.ligràfics o servir-nos de la geometria. Podem dissenyar un tipus completament nou o modificar un de ja existent, afegint-li o substraient-li elements o variant-ne les mesures i les proporcions de la caixa. També podem partir d'un esquema bàsic, d'un esquelet que anirem enriquint o modificant. Regles, compassos i d'altra mena d'utensilis han estat utilitzats per a dissenyar els tipus i definir les característiques comunes que havien de caracteritzar tots els caràcters d'una mateixa font. Actualment els procediments informàtics permeten prescindir d'aquests utensilis i treballar directament amb el disseny de tipografies digitals. 

• Tipografia digital. Degut al desenvolupament dels sistemes d'edició digital, tots aquests procediments tradicionals són progressivament substituïts per la tecnologia digital que permeten crear i reproduir directament, amb molta precisió i qualitat tipus digitals. Hi ha diferents programes de creació de tipografies digitals. Dos dels més coneguts i utilitzats són el Fontographer i el FontLab.

DISSENY D'UNA PARAULA AMB CONNOTACIONS DEL SEU SIGNIFICAT 

La forma de les lletres i la combinació que establim entre elles per a formar una paraula també ens poden connotar algun significat. 

L'ESCOLA DE LA BAUHAUS. EL DISSENY COM A DISCIPLINA 

L'escola de la Bauhaus fou la que adopta el disseny gràfic com a disciplina a ser ensenyada. L'escola influirà de manera decisiva en la renovació de la tipografia i de l'aplicació de la fotografia en publicitat. A part del disseny gràfic a l'escola s'hi ensenyaven d'altres disciplines artístiques entre elles el disseny d'objectes. Un dels seus directors, l'arquitecte Walter Gropius, pretenia aplicar clarament l'art a la producció industrial i conseqüentment al consum. Seguint aquestes premisses el disseny gràfic ocupà un paper molt important per la seva importància en la producció de productes dedicat a la comunicació, la publicitat o l'edició. Abans del 1923, durant la primera etapa de l'escola, ja s'imparteixen coneixements d'escriptura i construcció de lletres. En la segona etapa ja es produiran cartells, manifestos, fulletons o d'altres impresos als tallers de l'escola. Herbert Bayer, Paul Renner, László Moholy-Nagy, entre d'altres seran alguns dels artistes i professors que donaran unnou enfocament al disseny tipogràfic, fent un ús imaginatiu de les bases de la tipografia, atribuint un nou caràcter a la forma i ubicació del text en els disseny gràfics. 

La Staatliche Bauhaus (Casa de la Construcción Estatal) o simplemente la Bauhaus, fue la escuela de artesanía, diseño, arte y arquitectura fundada en 1919 por Walter Gropius en Weimar (Alemania) y cerrada por las autoridades prusianas (en manos del partido nazi) en el año 1933.

Arquitectos, escultores, pintores, ... debemos regresar al trabajo manual ... Establezcamos, por lo tanto, una nueva cofradía de artesanos, libres de esa arrogancia que divide a las clases sociales y que busca erigir una barrera infranqueable entre los artesanos y los artistas

Walter Gropius

EXEMPLE DE TIPOGRAFÍA CREADA PER MI