Publicitat i informació Tema 5

PUBLICITAT COMERCIAL I IMPRESOS INFORMATIUS


Diferents tipus d'impresos dedicats a la publicitat comercial o a difondre informació

• Tríptics
• Propaganda per correus
• Impresos comercials
• Targes d'invitacions
• Fullets informatius format postal
• ...

Que cobreixin diferents tipus d'activitats:

• Propaganda de botigues i supermercats
• Propaganda d'altres comerços o serveis (viatges, joguines..)
• Exposicions o actes culturals
• Cursos, xerrades, jornades
• Festes o celebracions
• Concrets, obres de teatre i propaganda del cinema.

D'aquests elements podeu observar i valorar:

-El tipus de paper
-El format del paper
-El plegat del paper
-Altres manipulacions del (grapats, perforacions...)
-L'organització de la informació dins la superfície del paper
-La relació entre les cares o parts del paper
-La combinació de colors
-Les tipografies que s'utilitzen
-El tractament dels títols
-El tractament dels textos
-La utilització d'imatges, de formes o d'altres elements gràfics
-La relació del text i la imatge
-La idea general que ens n'enduem del disseny
-L'ordre de lectura
-Els elements que destaquen
-La seva eficàcia comunicativa

EXEMPLES DE TRÍPTICS
Tríptics dissenyat en motiu d'una de les festivitats que se celebren al poble d'Amer: La Castanyada.

SISTEMES D'IMPRESIÓ GRÀFICA

Fins al moment tots els temes tractats i tots els tipus de treballs realitzats depenen de les arts gràfiques. En última instància els treballs que hem anat realitzats (tipografies, logotips, senyalitzacions, tríptics...) haurien de ser impresos per a ser utilitzats. La impressió és un sistema de reproducció d'imatges utilitzat des d'antic, que ha anat evolucionant, segons les possibilitats tècniques i les necessitats socials de la reproducció seriada d'imatges. Hi ha diferents sistemes d'impressió i d'estampació. Alguns, com la xilografia, foren àmpliament utilitzats per a la producció gràfica i actualment només s'empren en l'àmbit artístic. Altres, com la serigrafia o la litografia, han perdurat al llarg del temps millorant-ne el procediment i adaptant els instruments i materials. I, els més recents, incorporen les noves tecnologies, com és el cas de la impresió digital.

Tradicionalment tots aquests procediments han tingut una cosa en comú: sempre s'ha hagut d'utilitzar una matriu, algun suport amb una imatge que permetés ser entintat per a després estampar-lo i aconseguir d'aquesta manera les còpies. Els sistemes d'impresió han agafat en molts casos el nom del material del qual es composa la matriu. Però també els classifiquem segons el procediments que utilitzen per aconseguir que s'imprimeixi la imatge:

-Per mètodes d'impresió en relleu.
-Per mètodes d'impresió al buit.
-Per procediments planogràfics.

Actualment amb la tecnologia digital el concepte de matriu ha desaparegut, si més no físicament, ja que la imatge que serà impressa estarà continguda en forma de dígits en un fitxer informàtic, el qual serà llegit directament per la impresora. Així és com funciona en els sistemes d'impresió per injecció o els sistema d'impresió digital amb làser.

IMPRESSIÓ EN RELLEU

IMPRESSIÓ AL BUIT

IMPRESSIÓ PLANOGRÀFICA

IMPRESSIÓ SERIGRÀFICA

IMPRESSIÓ PER INJECCIÓ DE TINTA


Aquest és el procediment que utilitzen les impresores casolanes convencionals. Les quatre tintes dels cartutxos són injectades en els punts precisos del paper per a conformar entre els quatre colors la imatge. Normalment els injectors resegueixen el paper linealment i en espais de color pla traces línies seguides. Amb aquest sistema no tenim una matriu física sinó que un dispositiu (els injectors) segueixen les ordres enviades des del fitxer de la imatge. Podem dir que la matriu és virtual, està formada per un codi de zeros i uns.

IMPRESSIÓ LÀSER
Actualment molts sistemes d'impressió estan derivant cap a la impressió làser. La impressió en negre que abans es feia en lito-offset cada vegada més s'està realitzant amb làser i també part de la impressió en color. La impressió de llibres, diaris o d'altres amb un alt contingut de text han apostat clarament per aquesta tecnologia. Com en la impressió per injecció de tinta, tampoc necessitem matriu. Les dades es transmeten de l'ordinador a la impressora sense necessitat de cap element intermedi. Sembla que aquesta és la tecnologia que dominarà de cara al futur i que deixarà enrera alguns dels principis bàsic de la impressió que han perdurat durant segles des de la invenció de la impremta.

TIPUS D'IMPRESSIÓ EN COLOR

S'utilitzi el procediment que s'utilitzi per a imprimir caldrà veure quin procés es segueix per a imprimir en un o més colors de tinta. Les imatges amb un sol color solen imprimirse amb un tramat de punts per aconseguir tonts més o menys foscos. És el cas d'alguns diaris impressos tots ells en tinta negre. La densitat del tramat de punts ens donarà gradacions més o menys clares. També pot ser que la impressió tingui només dos tons i es triïen els dos colors de tinta i es facin dues impressions, amb dues matrius diferents.

Si es tracta d'una imatge amb molts més tons o d'una fotografia caldrà imprimir-la en QUADRICOMIA, impressió en quatre colors diferents: cian, magenta, groc i negre. Les barreges dels tres primers colors en asseguren l'obtenció de tots els colors de l'espectre llumínic. Tots tres barrejats a parts iguals ens haurien de proporcionar el negre però com que la qualitat de les tintes no ens ho assegura hi afegim també la tinta negre. Així ens faran falta quatre matrius i quatre impressions. La impressió en color per injecció de tinta o làser també necessita els quatre colors esmentats i injecte els punts necessaris de cada un en cada moment.

PROJECTE MANUAL:

DISSENY D'UN TRIPTIC

Senyalitzacions Tema 4

El més antic dels sistemes de senyalització comercial és el romà, que utilitzava làpides de pedra gravades situades a sobre la porta d'entrada dels establiments. A l'edat Mitjana, en canvi, s'utilitzava un element que es penjats que identificaven els diferents comerços (ferrers, teixidors...) organitzats en gremis i situats en bloc dins la ciutat. Aquests elements es col·locaven en les parets superiors o laterals de les entrades de les botigues. Eren fets de fusta tallada, ferro forjat o bronze brunyit i representaven, normalment, la mercaderia que es venia. També es solien gravar tota mena de signes i símbols d'identificació personal o professional en les llindes de pedra de les portes de les cases més notables. Els nobles hi posaven els seus escuts d'armes, el clergat sentències en llatí i, els artesans els imitaren gravant símbols i eines.

Aquests sistemes de senyalització es mantindran fins al segle XIX, quan el desenvolupament significatiu de la competència , provoca que les senyals identificatives es facin més grosses i s'exagerin, superant la pura senyalètica per a convertir-se en anuncis de gran format. És quan es comencen a portar a terme, de forma generalitzada, estratègies publicitàries, quan els simples senyals es converteixen en elements decoratius amb sofisticades tipografies, quan les façanes es s'ornamenten i quan apareixen els aparadors. En molts llocs els rètols de les botigues estan pensats per a ser visibles circulant amb cotxe, les seves mesures han augmentat i, fins i tot, tota la façana i l'arquitectura de l'edifici s'han convertit en emblema, en senyal d'identificació i de publicitat.

Signes que indiquen mètodes de treball en geologia: mina, gravera, jaciment d'al.lubions, galeria de mina, pou de mina, pou oblic.

Signes d'organització en processos de treball. El procés de treball es pot englobar bàsicament en una sèrie d'etapes procedimentals que poden caracteritzar-se mitjançant formes geomètriques elementals.

Sistema de signes en electrònica: Connexió, desconnexió, connectat, preparar, interruptor de posició, interruptor de pulsació.

Sistema de signes que identifiquen accessoris d'automòbils: llums de posició, fars,...

ANÀLISI DE PICTOGRAMES

Els pictogrames són símbols gràfics que expressen una idea molt concreta mitjançant imatges esquemàtiques d'objectes. Els pictogrames són molt utilitzant per a la senyalització. Per al seu disseny es sintetitzen les formes més característiques dels referents que es representen perquè siguin visualment clares i el missatge sigui entenedor i ràpid de comprendre. Normalment es prescindeix de text o d'altres caràcters i s'utilitza la combinació de dos colors, un que fa de fons i l'altra de figura.

Otl Aicher, pictogrames dels jocs olímpics de Munic 1972 i Montreal 1976.
El dissenyador alemany Otl Aicher (1922) procurà crear una pictogrames molts senzills i depurats que fossin comprensibles per un públic internacional.

Josep Maria Trias (Quod), pictogrames dels jocs olímpics de Barcelona'92.
El barceloní Josep Maria Trias (1948) guanyà el concurs per a escollir la imatge definitiva dels pictogrames dels Jocs Olímpics de Barcelona. La gestualitat d'aquests pictogrames suposaren una novetat enfront del traçat geomètric tradicional, que des del projecte d'Otl Aicher era considerat encara el paradigma perfecte.

PROYECTO:

La Imatge Corporativa Tema 3

LA IMATGE CORPORATIVA


El terme imatge corporativa fa referència al caràcter visual d'una empresa o institució. Els dissenyadors especialitzats en programes d'imatge consideren que no només els productes i els serveix són els que determinen l'èxit del seus clients, sinó també les característiques visibles de l'empresa, des del distintiu de les cartes, fins a l'aspecte dels camions de repartiment.


L'objectiu principal d'un Programa d'Identitat Corporativa és el de coordinar tots els aspectes visuals relacionats amb una companyia, a fi i efecte de presentar una imatge genuïnament identificable i una posició en el mercat. Això implica l'articulació d'una cultura que sigui inherent a la companyia i que generarà i determinarà la qualitat de tot:

-Productes
-Embalatges
-Comunicació impresa
-Sistemes de distribuciói venda
-Dependències de l'empresa


En molts casos el programa gràfic tendeix a col·locar una companyia en un lloc dominant per damunt de la competència. Actualment les estratègies de màrqueting donen molta importància a tots els aspectes que afecten a la imatge d'una marca. En aquest sentit es busquen estratègies de tot tipus per a fer publicitat dels seus productes. En molts casos, fins i tot els mateixos productes passen a un segon terme, per aconseguir que allò que atraigui al consumidor sigui la imatge de la marca, el seu estil, allò que socialment representa, la forma de vida que potencia, etc.

ELS LOGOTIPS

el procés de disseny i el resultat final dels logotips que han tingut més èxit és molt dispar: poden ser monogrames o pictogrames; lletres o números; cercles o quadrats; animals, plantes, estrelles o llunes. Malgrat aquestes diferències, comparteixen algunes qualitats. Una d'elles és que són pràctics. funcionen tant a mida petita com a mida gran, en blanc i negre o en color; es poden aplicar extraordinàriament bé a una gamma àmplia de mitjans i tenen possibilitats d'animació. Una altra qualitat és que comuniquen alguna cosa, ja sigui la descripció d'una empresa, l'aspiració d'un negoci o, simplement, una emoció o sensació, com elegància o cordialitat. I, finalment, els logotips eficaços comparteixen quelcom més, una qualitat una mica més indefinida: com a formes visuals, proporcionen, en paraules de Paul Rand, 'un plaer complert'.

PRÁCTICA: LOGOTIP D'UNA EMPRESA

LOGOTIP INVENTAT D'UN CLUB ANOMENAT "RAVEN CLUB"

(PRÁCTIQUES EN BRUT AMB EL PHOTOSHOP):

PROJECTE MANUAL:

PREZI:

http://prezi.com/zpyubtaihpfm/tema-3-la-imatge-corporativa/

La tipografía Tema 2

LA TIPOGRAFIA 

• La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement.
• Família tipogràfica. És un grup de tipografies amb característiques similars. Els tipus o membres d'una família s'assemblen entre si però també tenen trets propis.

• Tipus: peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, porta gravada, en una de les seves bases, una lletra, una xifra o signe ortogràfic i que serveix per a reproduir-los mitjançant la seva estampació sobre una superfície. La impressió amb tipus és, avui dia, escassament utilitzada. 

• Font: la font és el joc complert de caràcters en qualsevol disseny, cos i estil. Aquests caràcters inclouen lletres de caixa altra i baixa, numèrics, versalites, fraccions, puntuacions, signes matemàtics, accents i d'altres símbols i grafismes.

• Caràcter: símbol gràfic usat per la notació del llenguatge. El caràcter d'una lletra és el dibuix del signe gràfic que la representa.

PARTS DE LES LLETRES 

Les diferents parts de les lletres s'han anomenat amb una sèrie de termes, moltes vegades utilitzats per a descriure formes geomètriques o parts del cos. Les lletres tenen braços, peus, orelles, terminacions i, també, cues, vèrtex, anells. Les característiques de cada una d'aquestes parts definiran la font del caràcter. 

Alçada: És l'alçada de la lletra de caixa baixa, excloent les parts ascendents i descendents.

Alçada de els majúscules: és l'alçada de les lletres de caixa altra d'una font.

Línia base: és la línia sobre la que s'apoia l'alçada.

Cos: Altura del paral.lelapíped metàl·lic que està muntat sobre el caràcter.

Rebava: espai que queda entre el caràcter i el canto del tipo metàl·lic. També s'anomena ombro. 

Asta: és el rang principal de la lletra que defineix la seva forma essencial.

Ascendent: Asta de la lletra de caixa baixa que sobresurt per sobre de l'alçada (b, k, d).

Descendent: Asta de les lletres de caixa baixa que queda per sota de la línia base (p, q, g, j)

Asta muntant: són les astes principals, verticals o obliqües d'una lletra (L, A, V)

Asta ondulada: també anomenada espina, és l'asta de forma corba (S)

Anell: és l'asta corba tancada que clou el blanc intern d'algunes lletres (b, p, o)

Barra: també anomenada asta transversal és el tret horitzontal d'algunes lletres (A, f, H, t)

Trau: part tancada de la lletra g que queda per sota de la línia base. Si és obert s'anomena cua.

Blanc intern: Espai en blanc contingut dins d'una anell o d'un trau.

Braç: terminació no inclosa dins del caràcter que es projecte horitzontalment o cap amunt (K, L)

Vèrtex: punt exterior d'encontre entre dos braços (A, M)

Cartela: traç curt de represa o conjunció entre l'asta i la terminació.

Cua: Asta obliqua que penja en algunes lletres (R, k) 

Cua corba: Asta corba que s'apoia a sobre de la línia de base o per sobre d'ella (Q)

Orella: petit traç terminat que s'afegeix a l'anell en algunes lletres (g, o, r)

Terminació, Serif o gracia: traç terminal d'una asta, braç o cua. És un tret de caràcter ornamental, totalment prescindible per a la seva definició.

Inclinació: és l'angle suggerit per la modulació d'espessors entre els trets d'una lletra. 

CONSTRUCCIÓ DE LLETRES 

Avui dia tenim molts mitjans i estratègies gràfiques per a dissenyar tipus de lletres. Podem utilitzar procediments cal.ligràfics o servir-nos de la geometria. Podem dissenyar un tipus completament nou o modificar un de ja existent, afegint-li o substraient-li elements o variant-ne les mesures i les proporcions de la caixa. També podem partir d'un esquema bàsic, d'un esquelet que anirem enriquint o modificant. Regles, compassos i d'altra mena d'utensilis han estat utilitzats per a dissenyar els tipus i definir les característiques comunes que havien de caracteritzar tots els caràcters d'una mateixa font. Actualment els procediments informàtics permeten prescindir d'aquests utensilis i treballar directament amb el disseny de tipografies digitals. 

• Tipografia digital. Degut al desenvolupament dels sistemes d'edició digital, tots aquests procediments tradicionals són progressivament substituïts per la tecnologia digital que permeten crear i reproduir directament, amb molta precisió i qualitat tipus digitals. Hi ha diferents programes de creació de tipografies digitals. Dos dels més coneguts i utilitzats són el Fontographer i el FontLab.

DISSENY D'UNA PARAULA AMB CONNOTACIONS DEL SEU SIGNIFICAT 

La forma de les lletres i la combinació que establim entre elles per a formar una paraula també ens poden connotar algun significat. 

L'ESCOLA DE LA BAUHAUS. EL DISSENY COM A DISCIPLINA 

L'escola de la Bauhaus fou la que adopta el disseny gràfic com a disciplina a ser ensenyada. L'escola influirà de manera decisiva en la renovació de la tipografia i de l'aplicació de la fotografia en publicitat. A part del disseny gràfic a l'escola s'hi ensenyaven d'altres disciplines artístiques entre elles el disseny d'objectes. Un dels seus directors, l'arquitecte Walter Gropius, pretenia aplicar clarament l'art a la producció industrial i conseqüentment al consum. Seguint aquestes premisses el disseny gràfic ocupà un paper molt important per la seva importància en la producció de productes dedicat a la comunicació, la publicitat o l'edició. Abans del 1923, durant la primera etapa de l'escola, ja s'imparteixen coneixements d'escriptura i construcció de lletres. En la segona etapa ja es produiran cartells, manifestos, fulletons o d'altres impresos als tallers de l'escola. Herbert Bayer, Paul Renner, László Moholy-Nagy, entre d'altres seran alguns dels artistes i professors que donaran unnou enfocament al disseny tipogràfic, fent un ús imaginatiu de les bases de la tipografia, atribuint un nou caràcter a la forma i ubicació del text en els disseny gràfics. 

La Staatliche Bauhaus (Casa de la Construcción Estatal) o simplemente la Bauhaus, fue la escuela de artesanía, diseño, arte y arquitectura fundada en 1919 por Walter Gropius en Weimar (Alemania) y cerrada por las autoridades prusianas (en manos del partido nazi) en el año 1933.

Arquitectos, escultores, pintores, ... debemos regresar al trabajo manual ... Establezcamos, por lo tanto, una nueva cofradía de artesanos, libres de esa arrogancia que divide a las clases sociales y que busca erigir una barrera infranqueable entre los artesanos y los artistas

Walter Gropius

EXEMPLE DE TIPOGRAFÍA CREADA PER MI