Habitatges Tema 12, Espais Interiors Tema 13 y Espais Exteriors Tema 14

Projecte planol habitació:

Objectes II Tema 11

REQUERIMENTS FÍSICS DELS OBJECTES

Una de les necessitats bàsiques a l'hora de dissenyar objectes, de definir les seves formes i d'escollir els seu materials són els requeriment físics que asseguraran l'acompliment de les seves funcions, la seva estabilitat i la seva durabilitat. El dissenyador ha de tenir en compte aquest factor quan inicia el procés de projectació i valorar que:

-Els objectes poden estar sotmesos a forces externes i internes o a certes condicions de l'entorn.

-Els objectes poden desenvolupar tasques que impliquin exercir força envers quelcom o exercir un determinat moviment.


El material, la forma i la capacitat i característiques del moviment que pugui exercir l'objecte determinaran l'acompliment dels requeriment físics pels quals ha estat dissenyats.


ANÀLISI DE DOS OBJECTES

Escolliu un moble i un utensili casolà. Feu una descripció de les característiques físiques d'ambdós objectes. Expliqueu de què estan fets i com són les seves formes.

Esmenteu les funcions que han d'acomplir els objectes.

Després relacioneu les característiques físiques descrites amb les funcions que desenvolupen i amb els requeriment físics necessaris que l'objecte compleix o hauria de complir.

Finalment valoreu si us sembla que el disseny està ben pensat, si la seva forma respon a les expectatives funcionals que d'ell s'esperen.

L'ERGONOMIA

Qualsevol objecte dissenyat està relacionat directament amb l'ésser humà, des dels elements que ocupen l'espai que habitem, fins als elements que agafem amb la mà. Mesures, formes, colors, tractament de les superfícies, materials estan pensats, en molts casos, per a adaptar-se a la interacció que es produeixi entre els objectes i les persones. El dissenyador ha de tenir el cos humà com a referència constant per a determina les característiques dels objectes.

L'ergonomia és la ciència interdisciplinaria, reconeguda com a tal durant la Segona Guerra Mundial, que estudia les relacions de l'home amb les màquines o els instruments. Els ergonomistes es dediquen a investigar la manera com s'han de dissenyar els instruments de control d'un aparell perquè sigui còmode i eficaç en relació amb la mà, la vista o d'altres parts del cos segons les possibilitats perceptives, físiques i motrius d'una persona. L'ergonomia es serveix de l'ANTROPOMETRIA. L'antropometria estudia les mesures i proporcions del cos humà en relació amb els objectes d'ús. Les mides de les seves parts, les posicions que el cos pot adoptar, els moviments que pot fer, la força que pot exercir, l'angle de visió, la capacitat de reacció, les habilitats motrius han estat àmpliament estudiades per a ser tingudes en compte. Els dissenya han de respondre a aquests requisits ergonòmics perquè aquests siguin eficaços i còmodes i no suposin cap greuge físic a l'usuari.



NOUS OBJECTES I NOVES FORMES PER A NOVES SOLUCIONS


El clip o l'obertura de plàstic dels tetrabrik són elements molt senzills. En el primer la forma és molt simple i també la seva fabricació. Com el segon, la seva manipulació i emmagatzematge no suposen cap mena de problema. L'obertura de plàstic del tetrabrik també és molt senzilla formalment i s'adapta perfectament a la caixa. Tot i la seva senzillesa són elements que compleixen perfectament la seva funció i que han contribuït a millorar tasques quotidianes.

              

Molts dissenyadors es dediquen a millorar objectes ja existents o a generar-ne d'altres que millorin problemes o necessitats ja existents que no han acabat de ser mai solucionades. D'altres procuren per a dissenyar productes que generin noves necessitats o que cobreixin necessitats que acaben d'aparèixer. L'exemple dels llapis de memòria portàtil amb connexió USB seria un exemple d'objecte que pretén cobrir la necessitat, cada dia en augment d'emmagatzemar i transportar informació digital. Els dissenyadors han optat per diferenciar aquest elements dels tradicionals disquets i CDs i convertir-lo en una espècie de petit contenidor allargat de puntes ovalada, semblant a la forma actual dels mòbils, que permet ser transportada còmodament dins d'una butxaca o penjar-lo al coll. De moment els models són molt estàndards però cal augurar que els dissenyadors aviat inventaran diferents models amb formes i colors variats per a que serveixin d'esquer comercial.

Els objectes I Tema 10

EL DISSENY D'OBJECTES

Un dels fonaments de l'adaptabilitat de l'home al medi i del seu desenvolupament és la creació de formes útils gràcies a les quals es poden satisfer les seves necessitats. L'home, amb la imaginació i l'ús de la tècnica dissenya i genera nous artefactes que asseguraran la seva supervivència i que cobriran les necessitats generades socialment. Tots aquest artefactes que l'home utilitza per a desenvolupar les seves activitats són objecte d'estudi del disseny: eines, mitjans de locomoció, indumentària, mobles, utensilis... El disseny contribueix a fabricar objectes útils, que solucionin les necessitats de l'home, però també, que contribueixin a millorar perceptiva i sensitivament el seu entorn a través de l'aparença externa d'aquests objectes. Quan es parla de disseny d'objectes en molts casos ens referim al disseny industrial. El qualificatiu diferencia els objectes generats artesanalment , mitjançant la manipulació manual d'eines i materials, per a construir-los d'un en un, dels objectes generats industrialment, procés que implica la fabricació mecànica, seriada i estandaritzada d'objectes. El procés industrial es planifica prèviament i requereix dissenyar els objectes i preveure tots els elements necessaris per a la seva fabricació. El disseny d'un objecte implica la detecció de les necessitats, la recerca acurada de solucions, l'estudi de materials, la valoració del sistemes productius a l'abast i valorant tos aquest elements la recerca de les formes adequades que respongui a unes qualitats i valors estètics.

Després d'aquest explicació podem dir que s'entén per disseny industrial un procés de formació estètica que, en col·laboració amb la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i altres disciplines com l'ergonomia, s'integra en la preparació i desenvolupament de productes intentant afavorir l'optimització del valor d'ús d'aquests objectes atenent també a les exigències estèticoculturals de la societat on es comercialitzarà, segons les condicions tècniques i econòmiques de la producció industrial, que serà la que fabricarà aquests objectes. Des de la Revolució Industrial la demanda i l'oferta de productes ha anat en augment. Aquesta modificà substancialment les necessitats socials i també va generar noves necessitats de tipus industrial o d'altres, relacionades amb les activitats que conseqüentment generava el sector industrial; serveis, comunicacions... Des d'aquest moment el dissenyador es convertí en una figura necessària dins del procés de fabricació, i ha hagut de respondre de manera continuada a aquestes necessitats ideant i donant forma a nous objectes.

LA FORMA DELS OBJECTES

El disseny és el conjunt d'operacions mentals i tècniques per a imaginar la idea d'un objecte i fer que aquesta idea adquireixi una forma concreta que es pugui construir i que respongui a les necessitats previstes.

La definició d'aquesta forma, pot ser determinada per diferents factors:

-L'adequació a una funció pot ser uns dels elements que determinin la forma dels objectes.

-Els requeriments físics que ha d'acomplir per a desenvolupar correctament aquesta funció també determinen la forma. 

-L'adequació d'aquests a d'altres elements o a factors ergonòmics serà un altre factor determinant.

-El tipus de material amb què es realitzi un objecte i la tecnologia amb què es fabrica també condicionaran la seva forma.

-La via projectual o les estratègies d'ideació també poden determinar el resultat formal.

-L'adequació de l'objecte a un estil concret o a uns paràmetres estètics o a unes preferències de gust determinades incidiran també, en la forma dels objectes.

-Les estratègies de publicitat i de comercialització també poden marcar l'aspecte formal del disseny.

-La necessitat d'innovació tecnològica dels productes serà un altre factor definitori de la forma.

1a VIA PROJECTUAL. 
Disseny de la forma d'un objecte a través del dibuix

Una de les eines que tenim per a projectar un objecte és la representació gràfica. A través del dibuix podem anar rumiant com serà el nou objecte, quina forma li volem donar, quin aspecte tindrà per cada costat. Amb el dibuix podem pensar el disseny, fer uns primers esbossos i anar-los modificant fins a trobar una solució òptima. A més, a través del dibuix podem definir detalladament totes les característiques de l'objecte, ja sigui fent dibuixos acurats en perspectiva des de diferents punts de vista, o utilitzant la representació tècnica a través del sistema dièdric o de la perspectiva axonomètrica i cònica.

El dibuix assistit per ordinador és una de les eines més utilitzades en l'actualitat per a fer la tasca de projectació. A partir d'uns primers esbossos traçats a mà, es va definint l'objecte a l'ordinador, treballant amb vistes o amb una representació tridimensional i incorporant ja totes les mesures reals de l'objecte.

2a VIA PROJECTUAL.
Disseny de la forma d'un objecte a través del modelat o manipulat d'un material


En d'altres casos, l'ús de la representació gràfica pot ser insuficient o no del tot adequada per a idear la forma d'un objecte. En alguns casos pot ser més òptim treballar amb esbossos tridimensionals, tot manipulant materials diversos. Podem buscar la forma d'un objecte modelant-lo directament amb plastilina, pasta modelable o fent muntatges amb manipulats de paper o cartolina (doblegada, tallada, enganxada, estripada, torçada, arrugada).

Els materials que es poden utilitzar poden ser molts, sempre s'ha de triar el que s'adapti més a les característiques de l'objecte i de la nostra idea inicial:

-Plastilina o pasta modelable i, palets de modelar o d'altres eines.

-Escumes o porexpans i, paper de vidre, fil calent i cúter per a treballar-los i pega sense dissolvents o agulles per a enganxar-los.

-Paper, cartolina o cartró i, tisores, cúter, pega, grapes o d'altres per a enganxar-los.

-Filferro o làmina de metall, tenalles i d'altres eines per a treballar-los.


El procés de realització que seguiríem seria més o menys aquest:

-Triar el material.

-Començar a investigar les possibilitats formals de l'objecte fent un primer model o experimentant amb les possibilitats que ofereix el material per modelar volums i superfícies.

-Fer diferents peces i anar-les modificant.

-Triar una de les peces i definir-la més acuradament.



3a VIA PROJECTUAL.
Disseny de la forma d'un objecte amb la construcció d'un prototip


El modelat o manipulació d'una material pot servir-nos per a buscar una forma, per a trobar el volum de l'objecte que després s'haurà de definir. Però en alguns casos hem d'anar més enllà del modelat del volum i arribar a construir un o més prototips de l'objecte per acotar la idea. Sobretot es necessari l'ús de prototips quan s'han de provar o comprovar mecanismes de funcionament, encaix de volums o peces, mesures.

La construcció del prototip permet no només acabar de projectar l'objecte sinó també, un cop acabat comprovar la seva viabilitat i determinar com haurà de ser la seva fabricació seriada.

El prototip sol tenir la mateixa mida que l'original, tot i que a vegades està fet a escala. Normalment, es realitzada amb d'altra mena de material, tot i que no es descarta que pugui ser fet amb el material original del producte.

Aquí teniu un exemple de prototip:

Projecte moble habitació:

El Packaging

La imatge dels contenidors o dels embolcalls dels productes té una funció molt important per a la seva comercialització. Per a fer referència a la part del marketing que s'encarrega del disseny d'envasos i embalatges s'ha agafat la paraula anglesa packaging.



Els embalatges i envasos han de complir una sèrie de característiques i exigències funcionals, econòmiques, ecològiques i comunicacionals:

• Funcionals: protegir, transportar, emmagatzemar, facilitar l'ús del producte i mantenir-lo en els seves condicions òptimes fins que sigui adquirit pel comprador. També ha de permetre que el puguem agafar, que el puguem apilar conjuntament amb d'altres, etc.

• Econòmiques: l'envàs ha de ser rendible i la seva fabricació o incorporacióal producte ha de poder, si s'escau, integrar-se fàcilment en el procés final de fabricació del producte. S'ha d'evitar que el packaging encarregui molt el producte i també ha d'evitar costos excessius durant la distribució.

• Ecològiques: ser un envàs reutilitzable, reciclable, biodegradable, que no provoqui restes o residus durant la seva fabricació, que no alteri o malmeti els productes.

• Comunicacionals: ha de ser el suport d'informació per a l'usuari. Ha de ser fàcil de localitzar i de diferenciar. Pot aportar significació i importància al producte i contribuir a la identitat de la marca.

Elements a considerar dels envasos i embolcalls

-Adequacióal producte i a les funcions que ha de complir
-Material
-Tractament que s'ha fet al material
-Tecnologia de fabricació
-Forma
-Tancaments, unions
-Punts de suport
-Nanses o d'altres elements per a subjectar-los i manejar-los
-Elements de protecció (dobles parets, recobriments...)
-Part gràfics (superfícies, tipografia, composició dels textos, color, imatges...)

COLOR I ENVÀS

Un dels elements importants dels envasosés el color. El color diferencia uns productes d'uns altres, diferencia les marques, provoca una percepció diferent del volum de l'envàs, varia les sensacions que podem establir envers el producte i li aporta connotacions.

Els colors ens provoquen una sèrie de sensacions, però, més enllà de l'element perceptiu ens hem habituat o, ens ha estat ensenyat per l'experiència, a una sèrie de significats envers els colors als quals ens hem acostumat inconscientment. També hi ha uns codificació i uns paràmetres que han estat establert respecte els colors i que detectem conscientment (llet sencera: blava)

S'han establert diferent variables del color que corresponen a l'ús que se'n fa en disseny i a la seva significació:


-Color simbòlic. Del color simbòlic cal dir que constitueix una codificació. De ser un fenomen sensitiu, espontani i generalitzat (psicologia col·lectiva) s'ha convertit en un fenomen cultural. Els colors simbòlics s'utilitzen també en publicitat, disseny d'embalatges, presentació de productes/serveis i d'identitat corporativa, és a dir, en el camp concret de la funció comercial. Segons els principis psicològics: el vermell de la Coca Cola vol expressar la vitalitat i la força, l'eufòria i l'exaltació. El groc de Kodak significa la llum, base de la fotografia. El blau de Ciba-Geigy evoca la higiene i la precisió del laboratori. El carbassa de Butano és l'energia.

-Color emblemàtic. Un emblema és una figura amb el seu color que ha estat codificada per l'ús social. L'emblema està molt estès i s'incorpora a la cultura quotidiana amb un repertori de signes utilitaris. Podem reconèixer un simbolisme pràctic utilitari. creat amb un esperit corporativista per tal d'ajudar a identificar i memoritzar a través de l'emblema cromàtic les organitzacions, els serveis públics i les institucions de l'entorn social.

-Color "senyalètic". Aquesta variable cromàtica s'aplica exactament per a "senyalitzar" no només l'entorn o els espais d'acció dels individus, sinó també l'espai gràfic, amb l'objectiu de portar l'atenció visual a determinats punts-clau que obeeixen a una estratègia precisa del dissenyador i que ha estat imposada pel grafista en el complex i fascinador joc que s'estableix en aquest diàleg entre el fabricant del missatge i el seu destinatari.




IDENTIFICACIÓ DELS COLORS AMB DETERMINATS PRODUCTES

1.DETERGENT        2.XOCOLATA       3.VERÍ PER A RATES       4.COSMÈTIC
5.DESINFECTANT        6.PASTA DENTAL        7.ALIMENT VITAMINAT        9.PRODUCTE VEGETAL

IDENTIFICACIÓ DEL COLOR AMB DETERMINATS GUSTOS

1.ÀCID       2.AMARG       3.DOLÇ       4.SALAT      5.MOLT DOLÇ

Projecte packaging capsa per a regals:

Indumentaria Tema 8

Son prendas generalmente textiles, fabricadas con diversos materiales, usadas para vestirse y protegerse del clima adverso. Los atuendos pueden ser visibles o no, como en el caso de la ropa interior. En su sentido más amplio, la vestimenta incluye también a los guantes que cubren las manos, al calzado (zapatos, zapatillas y botas) que cubre los pies, y a los gorros, gorras y sombreros que se ocupan de cubrir la cabeza. Los objetos como bolsos y paraguas se consideran complementos más que prendas de vestir.

• Utilidades de la ropa:

La ropa sirve para protegerse, sobre todo, del clima adverso:

Frío: la ropa facilita la circulación del aire alrededor de la piel y evita por tanto el contacto del aire frío con la piel y la salida del aire recalentado por la piel. Por otra parte, las fibras de los tejidos capturan aire y lo inmovilizan; este aire capturado tiene una mala conductividad térmica (este hecho también se explota en las ventanas de doble cristal).

Sol intenso: Los tejidos claros evitan la radiación ultravioleta y las quemaduras en la piel, y por tanto protegen del calor.

Precipitación: (lluvia, nieve) etc.: Algunos tejidos, llamados impermeables, impiden el contacto del agua con la piel. El agua es un muy buen absorbente térmico, y el agua fría de lluvia o de la nieve provoca un enfriamiento importante de la persona.

• Materiales de confección de ropa: 

Hay muchos materiales con los cuales se pueden confeccionar prendas de ropa. Se distingue entre materiales de origen natural y materiales sintéticos, como el poliéster. Entre los naturales se distinguen los de origen animal, como la seda, la lana o el cuero y los de origen vegetal como el algodón y el lino. Muchos grupos evitan el uso de materiales de origen animal por considerar su obtención como cruel hacia los animales, ya que para obtenerlos es necesario bien matarles, bien tenerles recluidos durante toda su vida.

Historia 

· Orígenes

De acuerdo con los arqueólogos y antropólogos, los signos de vestimenta más antiguos probablemente consistieron en pieles, cueros, hojas o pasturas, envueltas o atadas alrededor del cuerpo como protección de los elementos de la naturaleza. El conocimiento sobre estas ropas queda en la deducción, ya que los materiales mencionados se deterioran rápidamente comparados con piedras, huesos, caparazones y artefactos metálicos. Los arqueólogos han identificado agujas de coser muy antiguas cerca de Kostenki, Rusia en 1988, de aproximadamente 30.000 años de antigüedad. El hombre es el único animal racional, y no sabemos si esa será la explicación de que sea el único que se viste. Desde el principio de los tiempos hasta nuestros días, su vestimenta ha sufrido numerosas transformaciones que en la mayoría de los casos han sido debidas al descubrimiento de nuevos tejidos y materiales e, indudablemente, a las tendencias que dictan los diseñadores y la moda en general.


· Roma

El ingreso de los bárbaros en el imperio romano transformó la vestimenta. Los jefes militares vestían a la romana cuando pasaban el pomoerium. Al guiar las tropas -en su mayoría, germanos- vestían bragas, a la manera de estos pueblos. Hubo adaptación de prendas de uno y otro lado, así los bárbaros usaron la túnica más corta que la romana para favorecer los movimientos. A través de escritos de Paulo Diácono, se sabe que la vestimenta de los lombardos era suelta y generalmente de lino, como solían llevarlos los anglosajones, decorados con amplias orlas de tejido de diversos colores. Los zapatos eran abiertos casi hasta la extremidad del dedo mayor, sostenidos por medio de correas entrelazadas.

· Edad Media

El ingreso de los bárbaros en el imperio romano transformó la vestimenta. Los jefes militares vestían a la romana cuando pasaban el pomoerium. Al guiar las tropas -en su mayoría, germanos- vestían bragas, a la manera de estos pueblos. Hubo adaptación de prendas de uno y otro lado, así los bárbaros usaron la túnica más corta que la romana para favorecer los movimientos. A través de escritos de Paulo Diácono, se sabe que la vestimenta de los lombardos era suelta y generalmente de lino, como solían llevarlos los anglosajones, decorados con amplias orlas de tejido de diversos colores. Los zapatos eran abiertos casi hasta la extremidad del dedo mayor, sostenidos por medio de correas entrelazadas.

· Dama de Flandes, siglo XV.

Generalmente, se conoce más la ropa usada por príncipes. Así por ejemplo, de la apariencia de Carlomagno, su biógrafo Eginardo contaba que aquél llevaba la vestimenta nacional de los francos. Sobre el cuerpo, una camisa y un calzoncillo de tela de lino. Encima, una túnica bordada de seda y un pantalón corto, bandas alrededor de las piernas y los pies, y un chaleco de piel de nutria o de ratas, protegiéndole las espaldas y el pecho. Sólo en días de grandes fiestas se utilizaban piedras para adornarse, como por ejemplo en accesorios como una espada. Los reyes bárbaros fueron llamados reges pelliti (reyes con pieles) ya que acostumbraban a usarlas. Tal vez, inicialmente fue por una cuestión climática y luego constituyó lujo y adorno. Poco después se empiezan a utilizar vestidos de cuero. Pablo Diácomo menciona una vestimenta de piel de reno "en forma de túnica larga hasta las rodillas". El festido femenino consistía, de ordinario, también en una túnica larga hasta los pies, sobre ésta se colocaba la stola, y para salir se usaba la palla, gran sobreveste con borde con la cual se podía cubrir la cabeza.


· Noble Franco.

Los mantos se tomaban con fíbulas de metales preciosos que llevaban piedras incrustadas. Debajo de la ropa exterior, las mujeres llevaban una túnica de lino y la fascia, una especie de venda para sostener el pecho. En el siglo XIV, el vestido femenino era amplio en el pecho para mostrar la mayor parte de su cuerpo y muy estrecho en la cintura. Se usaban mangas de formas diferentes y largas colas que se arrastraban por tierra. Los zapatos, a veces adornados con armiño eran en su mayoría de punta cortada y aún se utilizaban sandalias sólo para calzar la planta del pie. Los collares, broches y anillos se volvieron más extravagantes, curiosos y preciosos. Debido a la obstentación y gasto exagerados, las autoridades intentaron poner freno a la situación.

En 1365, Bolonia compiló un estatuto por el cual ciertos elementos de lujo sólo podían ser llevados por personas de una determinada condición. Así por ejemplo en Venecia, sólo la dogaresa y sus hijas podían usar perlas, uso limitado al período en que el dogo ejerciera el cargo. El uso de pieles también fue pautado, en particular pieles caras. Sin duda en todo lo referente a la vestimenta, la moda y las actividades de producción de determinados lugares, tuvieron gran importancia. La importación o la producción local representaron factores esenciales en determinadas vestimentas, así como la pretensión de distinguirse de los demás, la necesidad de acercarse a grupos superiores dentro de la escala social o la influencia en centros de poder.

· Renacimiento

El renacimiento supone un florecimiento cultural inmenso. La industria textil, estaba fuertemente ligada a la burguesía, por lo que desde ahora existirá una moda de y para las clases medias. El pañuelo fue el objeto que delimitó las clases sociales de la época. Los únicos que podían usarlo por ley, era la nobleza.

La moda empezó a adquirir mayor importancia, llegando a ser una preocupación de la adinerada burguesía. Las prendas se empezaron a considerar una inversión, dedicándole tiempo a su mantenimiento y reparación. El uso de camisa, jubón y justillo por parte de los hombres, y el uso de vestidos o faldas por parte de las mujeres, se volvió una constante hasta el siglo XVII.

Estampats i teixits Tema 7

WILLIAM MORRIS realitzà molts dissenys de paper pintats amb motius vegetals i animals. Aquest paper es continuava fabricant a la dècada dels 1980. Els seu socialisme utòpic i l'amor per la natura el convertiren en un dels líders espirituals del ressorgiment de l'artesania. El menyspreu envers les grans ciutats, les innovacions del capitalisme i la classe mitja que aquest produïa crearen un estil de vida i una estètica allunyada d'aquest elements, propera l'àmbit rural, que apreciava l'artesania i refutava la producció industrial. Del mateix Morris i de John Ruskin sorgí el moviment anomenat Arts and Craft. Els seus membres consideraven l'activitat artesanal superior a l'alienada divisió del treball i creien que el disseny havia de fonamentar-se en principis artesanals, amb la finalitat a la natura i amb l'adequació a la seva finalitat. Dissenys de rajoles, teixits i mobles foren molt ben acollits per la classe mitja urbana de l'època. De fet, el grup social que es beneficià de la industrialització s'envoltava de símbols rurals, amb ressons medievals. Tot i les seves aspiracions d'organització artesanal del treball, no aconseguí crear una vertadera atmosfera medieval en els seus tallers. La realitat econòmica i comercial l'obligà a practicar la divisió del treball com qualsevol altra fabricant de l'època.

DISSENYAR AMB SISTEMES MODULARS

• El concepte de mòdul

Un mòdul és una forma, tridimensional o plana, que ha estat creada per a ser repetida i combinada amb ella mateixa, per a construir un forma composta més gran. L'ús de formes modulars és molt utilitzat, sobretot per la indústria actual, ja que les formes es poden fabricar de manera seriada i a l'hora de la construcció de formes modulars el mòdul afavoreix l'organització compositiva i permet establir clarament els paràmetres constructius. Disseny de mobles, joguines, paviments, estampats per a papers, teixits, estan dissenyats a partir de formes modulars ja siguin tridimensionals o bidimensionals.

         

• Les xarxes modulars

Les xarxes modulars es construeixen a partir d'un mòdul que es combinarà amb molts d'altres iguals per a cobrir completament una superfície. Les xarxes modulars bàsiques es construeixen normalment a partir de figures geomètriques que permeten l'encaix entre elles. Es poden combinar entre si o amb altres. Normalment s'utilitzen els triangles, els quadrats i els hexàgons normalment regulars i també els rectangles i els rombes.

                  

A l'interior d'aquestes formes geomètriques s'hi poden realitzar grafismes que generin, un cop els mòduls combinats, una nova imatge de conjunt, a partir dels elements repetits. Moltes vegades el disseny de mòduls tridimensionals es fa a partir de la modificació de les formes geomètriques simples, tot tallant i afegint parts d'aquestes.
             

          



Projecte estampats:

L'edició Tema 6

COMPARAR EL DISENY DE DUES PÀGINES WEB

• 1a proposta: Página web MARVEL

• 2a proposta: Página web DC CÓMICS